Activitat 4: Fotografia "Ens agrada molt fer ús de les noves tecnologies... ens ho passem molt bé!"

Activitat 4: Fotografies "Espectadors de la presentació del Projecte"

Activitat 4: Fotografies "Presentació Projecte"

 

 

 

Activitat 4: Fotografies "Elaborem Document Word"

Activitat 4: Fotografies "Mostra pàgines Power Point"

Activitat 4: Fotografies "Elaborant el Power Point"

 

 

 

Activitat 4: Fotografies "Cercant informació"

Activitat 4: Mapa conceptual

A continuació teniu el mapa conceptual que reflecteix la teoria del projecte que duré a terme amb alumnes de 5è i 6è curs d'educació primària. També recull l'avaluació d'aquest.

Activitat 4: Fitxa de disseny

TÍTOL DE L’ACTIVITAT

On anem de viatge de fi de curs del cicle superior?

AGENTS PERSONALS I TECNOLOGIA MEDIADORA

Aprenents: alumnes amb altes capacitats de 5è i 6è curs d’educació primària, que reben el SEP (Suport Escolar Personalitzat) fora de l’horari lectiu. Ensenyant: Mónica Padilla, mestra que imparteix aquest SEP, i Directora de l’escola. Tecnologia mediadora: buscador de Google i Youtube, CMap Tools, Pissarra Digital, Microsoft Word i Power Point. Es realitzaran fotografies de les diferents sessions de treball dels alumnes, i es farà un vídeo de la presentació del Power Point realitzat.

PROBLEMA DE PARTENÇA

El projecte que abordo sorgeix a partir de la dificultat per a escollir el lloc més idoni on realitzar el viatge de fi de curs que realitzen conjuntament els alumnes de 5è i 6è de l’escola. Prendre aquesta decisió sembla molt senzill a simple vista, però per tal de ser un viatge el més gratificant per als alumnes és important que sigui triat per ells mateixos. Per tant, el fet de fer-los partícips d’aquesta decisió i implicar-los en tot el procés de preparació, comporta que sigui un viatge desitjat, i alhora amb el qual tenen un cert compromís i una responsabilitat, ja que són ells mateixos els que han format part d’aquesta decisió i de la seva organització. És evident que per a assolir un major èxit d’aquest projecte, cal incloure l’ús de les TIC, que permetrà als alumnes realitzar un gran projecte. Per tant, la tecnologia esdevé l’element mediador del procés d’ensenyament-aprenentatge dels alumnes, permetent-los realitzar la corresponent cerca d’informació, l’elaboració del propi projecte i la posterior presentació d’aquest. Així doncs, constatem que es parteix d’una situació ben real del procés d’ensenyament-aprenentatge, a partir de la qual hauran de buscar on anar, quins dies, quant val, quines activitats es poden fer, com podem recollir diners per a fer front a la despesa econòmica que comporta el viatge, etc. Constantment hauran d’estar pensant i raonant, i serà a partir de l’entusiasme de poder realitzar el viatge, que seran capaços de desenvolupar un bon projecte, ben proper i interessant per als propis alumnes. El problema és enfocat a partir de la necessitat de fer ús de la tecnologia com l’instrument bàsic per tal de poder-lo resoldre, és a dir, tots els dubtes/interrogants dels alumnes només podran ser solucionats fent ús de les noves tecnologies, les quals ens proporcionaran la informació (on anar, quan, com, quant val...) necessària per tal de programar el desitjat viatge. Estructuració: Jonassen (1997)  classifica els problemes en dues tipologies: problemes ben estructurats i problemes mal estructurats, que hauran de ser resolts amb les diferents habilitats. El problema plantejat és clar, ben estructurat, i sorgeix d’un objectiu concret, i alhora conegut, pels propis alumnes (triar on anar de viatge de fi de curs). L’actitud activa de l’alumnat i la seva implicació és essencial per al desenvolupament d’un bon projecte. Complexitat: Podem observar que ens trobem davant d’un problema amb poca complexitat, tot i que la solució del qual pot ser molt diversa, depenent del destí triat. Especificitat del camp: El problema està situat dins del context escolar dels propis alumnes, els quals volen dur a terme el viatge de fi de curs, però no saben a on. Per tant, podem veure que la situació d’aquest problema és correcta, i està ben contextualitzat.

PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA

En primer lloc, i tenint present que es tracta d’un Projecte, m’agradaria definir què es un projecte i en què consisteix. Podem definir el treball per projectes com el tractament d’unitats temàtiques escollides lliurement pels alumnes i tractades mitjançant una metodologia globalitzadora emmarcada en la teoria constructivista de l’aprenentatge. Els objectius principals del treball per projectes serien els següents: - Propiciar que les activitats d’aprenentatge es realitzin amb un alt grau de motivació. - Implicar i responsabilitzar els alumnes en el seu propi aprenentatge. - Fer que aprendre tingui un sentit. - Buscar informació de diferents disciplines o matèries. - Afavorir la comunicació, la cooperació i les habilitats socials. - Establir una connexió entre el que s’aprèn a l’escola i la realitat que ens envolta. - Aprendre estratègies per resoldre problemes. - Potenciar l’autonomia. - Aprendre a aprendre. A grans trets, les fases d’un projecte serien les següents: 1. Els alumnes escullen un tema. 2. Fer una avaluació inicial on s’exposa què sabem i què volem saber del tema triat. 3. Es fa una planificació del desenvolupament del projecte. 4. Es duu a terme el projecte, desenvolupant-lo seguint l’estructura establerta. 5. Es fa una síntesi del que s’ha après, que seria una valuació final del projecte. Així doncs, i tenint en compte que es tracta d’un projecte que parteix dels interessos dels propis alumnes, val a dir que comptarem des d’un inici amb la motivació, il·lusió i implicació de tots/es ells/es. Per tant, primerament caldrà fer una pluja d’idees de diferents llocs on es pugui anar per a dur a terme aquest viatge de fi de curs tant desitjat pels alumnes. A partir d’aquí, i amb la votació per majoria, es decidirà on s’hi anirà, per tal de continuar treballant en la planificació i organització del viatge. La finalitat essencial del projecte és dissenyar un viatge el més atractiu per als alumnes, però alhora tenint en compte la despesa econòmica que comportarà, i les diferents maneres de realitzar activitats per a recaptar diners amb l’objectiu  d’aconseguir que no hi hagi cap alumne, que per motius econòmics, no pugui assistir a aquest viatge. Cap tenir present la igualtat d’oportunitats per a tots els alumnes, i el concepte felicitat, que sempre hauria de ser present en tots ells/es. És a partir de la decisió d’on anar, que s’anirà desenvolupant el projecte, cercant tota la informació necessària per a respondre les preguntes plantejades inicialment. Un cop s’hagi cercat tota la informació, aquesta haurà de ser estructurada i presentada a la resta d’alumnes en una presentació Power Point, i a les famílies d’aquests/es.

CONTEXT DE L’ACTIVITAT

El problema comença a l’escola, quan els alumnes de 5è i 6è d’altes capacitats pregunten on aniran de viatge de fi de curs, i mostren molt d’interès en poder participar en l’elecció d’aquest. Tenint en compte el grau de motivació que els comporta aquest tema, se’ls planteja que siguin ells mateixos qui organitzin (amb la supervisió de la mestra) aquest viatge. El centre en el qual es desenvolupa aquest projecte, és un centre de recent posada en funcionament, aquest és el seu novè curs, i tenint en compte que es va iniciar únicament amb dues aules de P-3, i que ha anat creixent progressivament, podem constatar que aquest curs escolar és el primer que imparteix el sisè curs de l’educació primària. Per tant, aquesta serà la primera promoció de sisè del centre. Així doncs, és una escola és pública d’educació infantil i primària, de dues línies (tot i que a 1r, 2n i 3r d’educació primària té tres línies) que està situada al municipi del Vendrell, i depèn del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Es troba ubicada en un context socioeconòmic mitjà-alt. El centre és Comunitat d’aprenentatge, fet que comporta una excel·lent implicació i participació de la comunitat educativa en el centre. Per tant, podem definir aquesta escola com una escola oberta a tota la comunitat educativa, comportant la participació, implicació i col·laboració de les famílies, d’alumnes de pràctiques, d’altres escoles/instituts, d’entitats del barri, etc., on els alumnes de la pròpia escola no veuen gens estrany que una persona externa al centre o personal del mateix centre (mestre d’educació especial/de reforç/de suport...) pugui entrar a l’aula a observar, ajudar, i/o interactuar amb els alumnes, o quan s’escaigui, que un alumne o un determinat nombre d’alumnes pugui sortir de l’aula per anar a un altre espai. Aquest fet comporta poder tractar la diversitat d’alumnat de manera molt natural, facilitant així la convivència d’aquests/es, i fomentant una bona inclusió de l’alumnat amb certes dificultats/problemàtiques.

CARACTERÍSTIQUES DELS APRENENTS

Els aprenents que desenvoluparan el projecte són quatre alumnes de 5è de primària i quatre de sisè que presenten altes capacitats. Aquests alumnes reben el SEP (Suport Escolar Personalitzat) fora de l’horari lectiu. Segons el Departament d’Ensenyament, aquest és definit com un recurs de millora que s'emmarca en el conjunt d'actuacions que el propi Departament impulsa per a l'assoliment de l'èxit escolar de tots els alumnes, amb la finalitat de contribuir a donar resposta a les necessitats individuals d'aprenentatge de cada nen/a. La finalitat principal d’aquest recurs és potenciar les altes capacitats d’aquests alumnes, i mantenir la seva motivació i interès pels aprenentatges, desenvolupant-los al màxim. Cal tenir present que aquest reforç és flexible, temporal i preventiu, i que té com a finalitat principal atendre els diversos ritmes d'ensenyament-aprenentatge dels alumnes.  Aquests alumnes, generalment, es mostren molt il·lusionats i motivats en totes les activitats que es duen a terme, i estan acostumats a treballar per projectes des que cursen P-3. Normalment presenten una actitud positiva i una bona predisposició vers els diferents aprenentatges. Es mostren molt actius, oberts i reflexius davant de qualsevol situació plantejada. És important fer referència a l’aprenentatge significatiu, ja que aprendre de forma significativa i amb sentit requereix establir nombroses relacions entre el que ja es coneix i el que s'ha d'aprendre. Això té com a conseqüència la integració dels coneixements, fet que permetrà aplicar allò que s’ha après en altres situacions i contextos.

COMPETÈNCIES I OBJECTIUS

La Llei Orgànica d’Educació 2/2006 (LOE), publicada el 3 de maig de 2006, i els reials decrets, publicats en data 8 i 29 de desembre, respectivament, basen els ensenyaments mínims de l’educació primària i de l’educació secundària obligatòria en les Competències Bàsiques. S'entén per competència la capacitat d'utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment, tenint en compte la dimensió social de cada situació. Les competències bàsiques tenen les característiques següents: • Promouen el desenvolupament de capacitats. • Tenen en compte el caràcter aplicatiu dels aprenentatges. • Es fonamenten en el seu caràcter dinàmic. • Es fonamenten en el seu caràcter interdisciplinari o transversal. • Són un punt de trobada entre la qualitat i l'equitat. Pel que fa a la delimitació de les competències, amb la LOE es van concretar vuit competències tot seguint el model de la Unió Europea. Però, s’hauria de tenir en compte que ja que cada centre i cada aula té autonomia curricular per a desenvolupar el currículum, l’equip docent responsable de la seva aplicació hauria d’adaptar-les a les característiques de l’escola i dels grups-classe. Certament, la introducció de les competències bàsiques com a referent del conjunt de la feina educativa, ha de tenir un reflex en la resta de components curriculars: en la creació dels objectius, en la selecció de continguts, en el disseny i la realització d’activitats d’ensenyament i aprenentatge, i en l’establiment de criteris i mètodes d’avaluació. Per tant, tenint en compte l’exposat anteriorment, podem afirmar que el treball per projectes és competencial. Les competències bàsiques que els alumnes hauran de desenvolupar al llarg de l’activitat explicada són les següents: COMPETÈNCIES TRANSVERSALS Competències comunicatives: 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual: la desenvoluparan al llarg de la creació de tot el projecte, el qual finalitzarà amb una exposició oral d’aquest i una presentació audiovisual. 2. Competències artística i cultural: hauran de desenvolupar la seva vessant artística a l’hora de dissenyar taules, fer gràfics i mapes conceptuals. El tema cultural hi serà present donat que treballarem la cultura del lloc triat. Competències metodològiques: 3. Tractament de la informació i competència digital: cercar informació, saber distribuir-la tot creant el Power Point, fer un mapa conceptual, etc. són els aspectes que permetran desenvolupar activament aquesta competència. 4. Competència matemàtica: hauran de ser capaços de calcular el preu del viatge, és a dir, mitjà de transport, allotjament, activitats, etc. Faran ús de les operacions matemàtiques per a poder calcular el cost final del viatge. 5. Competència d'aprendre a aprendre: considero que quan es treballa per projectes aquesta competència sempre hi és present, ja que els alumnes han de desenvolupar les seves habilitats per tal de conduir el seu propi procés d’ensenyament-aprenentatge. Han de ser capaços d’aprendre de manera eficaç i autònoma, ja que el mestre fa de guia d’aquest procés. L’actitud positiva vers els aprenentatges que comporta el treball per projectes permet als alumnes conèixer les seves capacitats d’aprenentatge i autoregulació. Competències personals: 6. Competència d'autonomia i iniciativa personal: responsabilitat en la creació del projecte, capacitat per a treballar en grup i ser creatiu, autocrític i responsable en l’execució de les diverses tasques. Al treballar en grup cal ser capaç d’aprendre de les pròpies errades, i portant endavant les diferents accions pactades a nivell de grup. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES CENTRADES EN CONVIURE I HABITAR EL MÓN 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: triar on anar, i cercar informació del lloc específic seleccionat permetrà interaccionar amb el món físic, i alhora facilitarà el coneixement d’aquest. 8. Competència social i ciutadana: hauran de ser capaços de comprendre la realitat social en la qual vivim, és a dir, caldrà programar un viatge que sigui assequible per a tot l’alumnat, ja que l’objectiu principal és que cap alumne, per qüestions econòmiques, hagi de deixar de gaudir d’aquest viatge. Per tant, el preu del viatge haurà de ser raonable, i alhora caldrà programar activitats que ajudin a recollir diners per a fer front al viatge, implicant així a la ciutadania, tant a la comunitat educativa com a la resta de membres de la població. Amb aquesta acció es treballarà l’actitud constructivista, “entre tots podem”, i la solidària, “col·laboro amb vosaltres per tal que pugueu assolir el vostre repte” (anar de viatge). Objectius específics: - Escollir on realitzar el viatge de fi de curs. - Exposar els coneixements previs del lloc seleccionat. - Cercar tota la informació necessària per a organitzar el viatge. - Programar i organitzar el viatge en funció dels interessos de l’alumnat. - Presentar el viatge a la resta de companys/es i a les famílies. - Organitzar activitats que permetin recaptar diners per a fer front a la despesa econòmica del viatge.

CONTINGUTS

Conceptuals - El viatge de fi de curs. - Els mitjans de transport per accedir-hi. - Els diversos allotjaments possibles. - Els llocs per a visitar. - Les activitats per a dur a terme. - El cost econòmic que comporta el viatge. - Les activitats a desenvolupar per a recaptar diners. - La cerca de tota la informació necessària. - La creació de gràfics i mapes conceptuals. - El disseny de la presentació d’un Power Point. - L’expressió oral com a mitjà de comunicació. Procedimentals - Utilització de les TIC per al desenvolupament del projecte. - Localització i selecció de la informació necessària, i comprovació de la seva validesa. - Distribució adequada de la informació seleccionada, en funció de la seva temàtica. - Capacitat de coordinar i participar activament en el treball en grup, pactant què cal fer en tot moment, i com es fa. - Presentació estructurada del projecte desenvolupat davant del grup-classe i de les famílies. Actitudinals - Actitud oberta i participativa vers el projecte. - Autonomia personal. - Actitud de respecte vers les opinions/aportacions dels companys/es. - Utilització crítica de les noves tecnologies, sobretot en la cerca d’informació. - Relació amb els companys/es, treballant en grup i assumint les responsabilitats pertinents.

PREVISIÓ DE LA SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS

1. Pluja d’idees sobre els diferents llocs on volen anar de viatge de fi de curs. 2. Tria (per votació) del lloc on anar. 3. Expressió per part de cada alumne dels coneixements previs del lloc seleccionat. 4. Comprovació del grau de certesa o falsedat dels coneixements previs exposats. 5. Establiment del nombre d’adults que han d’anar al viatge, en funció de la ràtio d’alumnes. 6. Proposta de diferents mitjans de transport per accedir-hi, i selecció del més adient, tenint en compte el preu i la durada del viatge. 7. Cerca d’informació del lloc seleccionat: - possibilitats d’allotjament, preu d’aquests i decisió d’un allotjament concret - varietat de llocs a visitar, preu d’aquests i decisió dels llocs a visitar - varietat d’activitats a fer, preu d’aquestes i decisió de les que es faran 8. Càlcul del preu total del viatge. 9. Proposta d’activitats a dur a terme per a recaptar diners que facilitin el pagament del viatge. 10. Creació d’una presentació Power Point amb tota la informació exposada anteriorment, i la que cada grup (de dues persones) cregui convenient. 11. Presentació de la proposta de viatge a la resta de grup-classe. 12. Presentació de la proposta de viatge a les famílies.

FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA

Em baso en l’aprenentatge significatiu que parteix dels coneixements previs de l’alumnat, donat que penso que és imprescindible en qualsevol procés d’ensenyament-aprenentatge. És important tenir present que la teoria de l’aprenentatge significatiu és una proposta que va fer David P. Ausubel l’any 1963 en un context en el qual, davant del conductisme imperant, plantejava l’alternativa d’un model d’ensenyança-aprenentatge basat en el descobriment, que privilegiava l’activisme i postulava que s’aprèn d’allò que es descobreix. Per tant, el treball per projectes és el mètode ideal per a dur a terme un aprenentatge significatiu, ja que l’objectiu d’aquest és ensenyar al nen/a a aprendre a aprendre, i fer que els alumnes puguin transformar la informació en coneixement, tot afegint-hi el que ells ja sabien. Per tant, podem dir que es parteix dels interessos dels propis alumnes, els quals tenen la gran responsabilitat d’organitzar el seu viatge de fi de curs. Les bases teòriques que fonamenten el treball per projectes són les següents: 1. Aprenentatge Significatiu (Teoria d' Ausubel). 2. Teoria constructivista de l' aprenentatge. 3. Perspectiva del coneixement globalitzat i relacional. El fet de treballar per grups requereix que els alumnes interaccionin activament i col·laborin entre ells/es, fet que comportarà una millora de les habilitats i competències comunicatives de l’alumnat. A l’hora de desenvolupar el projecte, des d’un enfocament totalment col·laboratiu, és important destacar la implicació de tots els alumnes, per tal de construir conjuntament el seu propi aprenentatge. A més a més, constatem una interacció entre l’escola i l’entorn, donat que l’alumnat demanarà la col·laboració d’aquest per a fer front a la despesa econòmica del viatge. Vull fer referència a la metàfora de la bastida de Bruner per a exposar que considero que un bon mestre és aquell que proporciona a l’alumne l’ajuda requerida en el moment corresponent, però el qual la va retirant progressivament, donat que un bon procés d’ensenyament-aprenentatge no és aquell que crea dependència, sinó autonomia, confiança i seguretat. Per tant, la meva ajuda vers els alumnes serà en els moments puntuals sol·licitats per ells mateixos. Tenint present la importància del triangle socioeducatiu en qualsevol procés d’ensenyament-aprenentatge dels alumnes, en aquest projecte no només hi participarà l’alumnat, sinó també les famílies i l’escola. Les famílies vindran a conèixer el projecte creat pels seus fills/es, i la resta de l’escola col·laborarà en el viatge participant en les diferents activitats organitzades pels mateixos alumnes. Podem veure que el problema plantejat als alumnes busca en tot moment la construcció del coneixement, mitjançant una actitud activa, oberta i participativa de l’alumnat, i amb una intencionalitat clara. Per tant, la funcionalitat d’aquest projecte és donar als alumnes la motivació necessària per a que tinguin una actitud favorable vers l’aprenentatge. Tot aquest procés es fonamenta en la concepció constructivista de l’ensenyament-aprenentatge, en el qual l’alumne desenvolupa un paper actiu, esdevenint així el protagonista principal de la construcció del coneixement. A més a més, aquesta concepció entén que la construcció del coneixement és possible gràcies al triangle interactiu entre l’alumne, el contingut que s’aprèn i el professor que desenvolupa la funció de mediador. Aquesta concepció de l’ensenyament-aprenentatge es basa en els treballs de Ferreiro i Teberosky, i és fermament defensada per Vygotski, Bruner i Piaget. Pel que fa a la solució d’un problema, m’agradaria fer referència a David Jonassen el qual exposa que el procés de solució d’un problema és trobar allò desconegut. Si ho relacionem amb el projecte a desenvolupar, podem dir que per a saber tot allò que els alumnes no coneixen, hauran d’anar cercant tota la informació necessària. A més a més, considero rellevant destacar les dues característiques a les quals fa referència el mateix Jonassen quan exposa que solucionar un problema, entès com a procés, té dues característiques principals: a) Representació mental de la situació del món. b) Certa manipulació activa de l’espai del problema. Per tant, podem concloure dient que per tal que l’aprenentatge sigui útil i significatiu per a l’alumnat, cal que el material emprat també ho sigui, i alhora els permeti desenvolupar una activitat manipulativa i mental interna.

PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ

En primer lloc cal fer referència a la següent normativa: L’ORDRE EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació en l’educació primària. La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, en l’article 20 estableix el marc d’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat de l’educació primària. El Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària a Catalunya, determina els principis i les característiques de l’avaluació i el pas de curs de l’alumnat d’aquesta etapa educativa. D’acord amb aquestes disposicions esmentades, l’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat en l’educació primària ha de ser contínua i global, amb observació sistemàtica de l’adquisició dels continguts educatius, integradora de les valoracions de totes les àrees, amb una visió globalitzada del procés d’aprenentatge al llarg de l’etapa i centrada en el desenvolupament i la consolidació de les competències bàsiques. La finalitat de l’avaluació és identificar les necessitats educatives de cada alumne/a mitjançant l’avaluació inicial, informar sobre els processos d’ensenyament i aprenentatge amb l’avaluació contínua i formativa, comprovar els progressos de cada alumne/a amb l’avaluació contínua i sumativa, i orientar el professorat perquè ajusti la seva tasca docent al progrés dels alumnes i les alumnes. Per tant, en aquest projecte duré a terme una primera avaluació inicial en la qual podré constatar què saben els alumnes del destí triat per a anar de viatge de fi de curs. Durant el desenvolupament del projecte aniré duent a terme una avaluació contínua del procés d’aquest, i finalment durem a terme una avaluació final on constatarem què hem après, quin projecte hem dissenyat, què ens manca, etc. A més a més, cal considerar l’observació com una de les eines fonamentals per a comprovar si els alumnes van assolint els objectius proposats, els continguts i les competències, i alhora, si van evolucionant en el seu propi procés d’ensenyament-aprenentatge. Per tant, cal tenir present que l’avaluació per competències és diferent a l’avaluació tradicional pels següents motius: a) Les competències s’avaluen en acció. b) Es valora que l’alumne faci ús dels seus coneixements, no que els verbalitzi. c) Cal definir els indicadors de les conductes observables per saber si l’alumne és competent. Alhora dissenyaré una rúbrica a partir de la qual els alumnes s’autoavaluaran a ells mateixos, a un company/a, i jo també els avaluaré en funció de la mateixa. Exemples d’ítems de la rúbrica són els següents: - T’ha agradat el projecte desenvolupat? Destaca aspectes positius i negatius. - Creus que t’has implicat activament en l’elaboració del projecte? - Com valores el treball en grup? - Creus que has après alguna cosa? Si la resposta és afirmativa, digues quina/es. - A nivell de grup heu presentat una activitat coherent, ben estructurada, amb la informació corresponent? - Series capaç d’elaborar una presentació com la que heu elaborat per grups, tu sol/a? - Quina nota creus que hauries de tenir? (Insuficient, Bé, Notable, Excel·lent)

PREVISIÓ DE TEMPORITZACIÓ

La previsió de temporització per a dur a terme aquest projecte és de dues sessions setmanals, per la tarda, en horari no lectiu, i en concret de les 16:30 a les 17:15 hores. Les sessions seran els següents dies: 27 de novembre, i 1, 4, 11, 13, 18 i 22 de desembre. La presentació del projecte a la resta dels alumnes dels diferents grups classe dels quals els alumnes que han dut a terme el projecte, serà dins de l’horari lectiu en una sessió de tutoria. A les famílies serà fora de l’horari lectiu.